PER QUÈ LLEGIR POESIA?

SHAKESPEARE, MOLIÈRE, MONTAIGNE

KAFKA I LA METAMORFOSI

L'AMOR EN LA POESIA

CIMS BORRASCOSOS

h

EDIP REI

CIMS BORRASCOSOS I LA FILLA DE LA NIT

LOVE SONG (Dorothy Parker)

Suposa que fóssim com Robinson Crusoe

En alguna pàtria deserta,

On l’oreig dansa amb fruïció

I el sol brilla sobre la mar estesa.

On mai les ànimes hi caigueren

On els ocells exòtics festejaren,

Com Adam i Eva visquérem

En un paradís descansaven.

Et cansaries de mi, em pregunto

A mesura que els dies assolellats s’apaguessin

I rebries amb joia

Un vaixell?... Jo també.

Suposa que provéssim les formes bucòliques

I portéssim una vida simple,

Lluny, com flueixen alegres dites

Dels treballs forçosos i la dificultat de la vila.

Allà tu i jo podríem viure sols

I compartir les nostres esperances i plors

Com uns Darbys de poble amb les seves Joans,

Afrontaríem els assossegats anys.

Em pregunto si mai descobriràs

Que la meva màgia podria deixar d’encisar-te

I et deixaries captivar

Per un altre? Jo també.

Suposa que una vegada més entre tots dos

S’hagués interposat l’enfurismat mar;

Que viatgessis a llocs remots

I em deixessis aquí per somicar.

Em pregunto si canviaràs,

Per molt que estiguem a part

I sempre portaràs

El meu nom al teu cor gravat.

O et trobaries amb altres somriures,

Aclaparat per la novetat,

De les nostres vides t’oblidaries?

A mi em passa igual, estimat.

Traducció Irina Graells, Marta Perarnau i Andrea Arnau.

L’ILLA DEL LLAC: INNISFREE

M’aixecaré i partiré ara, partiré cap a Innisfree,

i construiré allà una petita cabana, feta d’argila i bardissa.

Nou solcs de mongetes tindré, i un eixam d’abelles,

  i solitari viuré a la clariana remorosa.

I una mica de pau allà trobaré, doncs la pau goteja lentament,

goteja des dels vels del matí cap on el grill canta;

Allà la mitjanit és tota una tènue brillantor, i el migdia un fulgor porpra,

  i ple està el capvespre de les ales del passerell.

M’aixecaré i partiré ara; doncs sempre, dia i nit,

escolto, al costat de la ribera, el suau murmuri de l’aigua del llac,

i mentre romanc sobre la calçada, o sobre la grisa voravia,

l'escolto en el més profund del meu cor.

W. B .YEATS