LOVE SONG (Dorothy Parker)

Suposa que fóssim com Robinson Crusoe

En alguna pàtria deserta,

On l’oreig dansa amb fruïció

I el sol brilla sobre la mar estesa.

On mai les ànimes hi caigueren

On els ocells exòtics festejaren,

Com Adam i Eva visquérem

En un paradís descansaven.

Et cansaries de mi, em pregunto

A mesura que els dies assolellats s’apaguessin

I rebries amb joia

Un vaixell?... Jo també.

Suposa que provéssim les formes bucòliques

I portéssim una vida simple,

Lluny, com flueixen alegres dites

Dels treballs forçosos i la dificultat de la vila.

Allà tu i jo podríem viure sols

I compartir les nostres esperances i plors

Com uns Darbys de poble amb les seves Joans,

Afrontaríem els assossegats anys.

Em pregunto si mai descobriràs

Que la meva màgia podria deixar d’encisar-te

I et deixaries captivar

Per un altre? Jo també.

Suposa que una vegada més entre tots dos

S’hagués interposat l’enfurismat mar;

Que viatgessis a llocs remots

I em deixessis aquí per somicar.

Em pregunto si canviaràs,

Per molt que estiguem a part

I sempre portaràs

El meu nom al teu cor gravat.

O et trobaries amb altres somriures,

Aclaparat per la novetat,

De les nostres vides t’oblidaries?

A mi em passa igual, estimat.

Traducció Irina Graells, Marta Perarnau i Andrea Arnau.