L’ILLA DEL LLAC: INNISFREE

M’aixecaré i partiré ara, partiré cap a Innisfree,

i construiré allà una petita cabana, feta d’argila i bardissa.

Nou solcs de mongetes tindré, i un eixam d’abelles,

  i solitari viuré a la clariana remorosa.

I una mica de pau allà trobaré, doncs la pau goteja lentament,

goteja des dels vels del matí cap on el grill canta;

Allà la mitjanit és tota una tènue brillantor, i el migdia un fulgor porpra,

  i ple està el capvespre de les ales del passerell.

M’aixecaré i partiré ara; doncs sempre, dia i nit,

escolto, al costat de la ribera, el suau murmuri de l’aigua del llac,

i mentre romanc sobre la calçada, o sobre la grisa voravia,

l'escolto en el més profund del meu cor.

W. B .YEATS